90anysenmoviment
16
ció de les peces de roba sinó que es
dedicavasobretotalsprocessosdetrac-
tamentde la llana i alsacabatsdels tei-
xits.Per ferel filat, la fàbricaenviava la
llanaaciutatscomSabadell iTerrassa,
onaquestprocésestavamés tecnificat,
iposteriormentquan tornavaes feiael
teixit final.Lesmantesmorellanes,que
haviendonata laciutatungran renom
internacional,erenundelsseusprinci-
palsproductes.
Entrara treballara la fàbricaGiner
va ajudar a sortir del pas a la família
Martí. Les condicions de treball de
l’època erenmolt dures. Les jornades
laborals acostumaven a ser d’onzeho-
res inomés tenienundia festiua laset-
mana, el diumenge.
MiquelMartíCarcellerexplicaque
la situació de la família encara es va
agreujarmésl’any1902amblamortdels
dos fillsgrans:«Totsdosvanmorirde
tifusambdosmesosdediferència.Ales-
hores,elmeuparevaquedarcomaúnic
fill baró, i per ajudar econòmicament a
casa, ambdeu anys, el van incorporar
a treballara la fàbricaGiner, juntament
amb lamare i lesgermanes».
plex industrial dedicat a la producció
de llana, un dels principals recursos
econòmicsde laciutat.
La fàbricaGiner, situada a la vora
del riuBergantes, donava ocupació a
centenarsdepersones.Seguiaelmodel
de lescolònies tèxtils,com lesquepels
mateixos anys es van construir a les
conquesdelLlobregatoelTer.Nos’hi
realitzavaelprocéscompletdeproduc-
Vistageneral de la colònia
tèxtil de la fàbricaGiner.
