90anysenmoviment
22
MiquelMartí Adell
als vint-i-quatreanys,
quan feiael serveimilitar
(1920).
Quan la vida d’enMiquelMartí sem-
blava encarrilada, ambuna feina esta-
ble, tot es va girar. Als vint-i-quatre
anys, després d’haver tramitat dos ex-
pedients com a fill de vídua que l’exi-
miend’anara l’exèrcit,malauradament
lasevamarevamoriri,aleshores,vaser
cridata ferelserveimilitar,amb lamala
sort queenel sorteig li va tocar anar a
terres africanes, concretament a una
companyiade l’ArtilleriadeMuntanya
deLarache(Larraix), propdeTetuan,
al Marroc. El febrer del 1920 s’hi va
incorporar.
Durant lasevaestadaaLarache, en
Miquel va tenir l’oportunitat de ferun
cursde formacióperamecànics i con-
ductorsd’automòbilsal’EscolaCentral
deTirdeCarabanchelAlto, aMadrid,
quevadurarquatremesos.
«Teniamoltaexperiènciaenel fun-
cionament dels telers, que a la seva
època ja portavenunmotor elèctric i
peraixò,esvapoder inscriurea l’exèrcit
comamecànic-electricistaiesvapoder
treure el títol demecànic i de xofer»,
explicaMiquelMartíCarceller.Uncop
acabatel curs, liquedavenpercomplir
dosanysdeserveimilitar ivatornarcap
aLaracheonvapoder ferdeconductor
imecànic en els tallers del parc d’arti-
lleriade laciutat.
ElcursaMadridvaserperaenMi-
quelunpuntd’inflexiódeterminanten
la seva vidaprofessional posterior i va
despertar en ell una gran passió pel
mónde lamecànica i l’automoció. Va
ser elmarçdel 1923quanes va llicen-
ciardelserveimilitar.Sen’enduiamolts
records i també unbon coneixement
enmecànica i automòbils.
Un cop a Sabadell, enMiquel va
entrar a treballar denou a la indústria
tèxtil.Noesvapoder reincorporara la
mateixaplaçaperquè jaestavaocupada
per una altra persona i va canviar de
lloc. Però tenia«elmóndels automò-
bils ficatal cap», comellmateixdeia, i
el seu grandesig era dedicar-s’hi pro-
fessionalment.
ELSERVEI
MILITAR I
ELRETORN
ASABADELL
