90anysenmoviment
114
Enprimer terme,
MiquelMartí Adell. Al seu
darrere,MiquelMartí
Carceller, ambel seu fill
JosepMariaMartí Escursell.
Mentre a principis dels anys seixanta,
comhemvist,ComercialMartí creixia
de lamàde l’Heribert i els vincles amb
Renaults’anavenfentmésestrets,Miquel
Martí Carceller esdevenia, al mateix
temps,unapersonareconegudaiambun
alt graude representativitat enel sector
del transportmésenllàdeSabadell i in-
clúsdeCatalunya.Comaltresempresaris
de l’àmbitdel transporturbà, va formar
partdelSindicatoNacionaldeTranspor-
tesUrbanosdeViajerosenAutobusesy
Microbuses, del SindicatoNacional de
Transportes yComunicaciones, i enva
ser vicepresident.Aquestorganisme te-
nia com a finalitat negociar ambelMi-
nisteri aspectes comelsplecsdecondi-
cionsde les concessions, les tarifes, els
convenisambels treballadors,etc.
MiquelMartíCarcellerrecordaaixí
quèhi haviaal darrered’aquellesnego-
ciacionsamb lesaltesesferes:«Durant
ladictadura, quanels alcaldes erenno-
menats a dit, qualsevol increment de
preusdelsbitlletsderivatde lanecessitat
de cobrir costos eraunapèrduadepo-
pularitat, un desgast que els acabava
passantfactura.Comportavaperells,un
costpolític, ipertant,novolienassumir
aquellaresponsabilitat.Peròeltransport
ésunserveipúblic iquanestàgestionat
per empresesprivades ésnecessari tre-
ballar amb unmarge industrial i uns
beneficis raonables. Qualsevol incre-
mentdelscostoshaderepercutirenuna
pujadadepreus.Sino,noésviable».
L’activitat desenvolupada pel Sin-
dicatoNacional deTransportes yCo-
municaciones, aleshores patronal, va
permetre que, a partir de l’any 1971,
l’aprovaciódels augmentsde les tarifes
janoestiguésenmansdelsajuntaments
sinó delMinisteri de laGovernació a
nivellestatal.«Enrepresentaciódetotes
les empreses del país, el grupde trans-
portdeviatgersurbanspresentava iges-
L’ESPERIT
EMPRENEDOR
DELASEGONA
GENERACIÓ
